lunes, 5 de septiembre de 2011

Allò que necessitem

Quan s’apaguen els llums, l’habitació que ocupes sembla transformar-se en un món totalment diferent. L’escriptori ara és la maqueta d’una ciutat de nans, els llibres són les muntanyes màgiques on viuen els dracs, els objectes d’una estatura més diminuta són els habitants... Tot sembla distorsionar de la realitat, fer que pensis que estàs boig o que ja somies. Per els més valents, l’aparició d’un nou escenari és divertida mentre que ells romanen al llit. Veuen els herois de les seves sèries preferides, els protagonistes de les al·lucinants pel·lícules que havien vist minuts abans... Però, què passa quan no ets un valent? Quan t’ocorre tot el contrari, quan el teu dormitori s’esvaeix i apareixen les tenebres, quan només pots veure siluetes que semblen dimonis que s’acosten, imatges de persones, quan sents xiuxiuejos per tot arreu... Llavors és quan necessites un d’aquests valents al teu costat perquè acabi amb totes les ombres i t’ajudin a frenar la por, el terror a tancar els ulls i estar sol en una sala envoltada d’ ens que et persegueixen. Que no deixi que rellisqui la primera gota de suor esdevinguda pels nervis, perquè quan això hagi de passar, t’agafi ven fort i et recordi que està al teu costat, i llavors sentir que res no et pot fer mal. Però trobar un d’aquests herois no és gens fàcil. Creixes esperant que aparegui Algú i respongui als teus crits d’auxili. Amb el pas del temps et pots sentir ignorat, que no importes, doncs no ve el valent que t’agafa la mà i et treu del forat fosc. És llavors quan et canses de cridar i esperes en silenci. El dia menys pensat, mentre passeges pel carrer, a una botiga, al parc, a la biblioteca o al gimnàs... apareix Algú, una persona que et fa sentir millor només pel fet d’estar al teu costat, no necessites res més. Així, sobtadament, entens que tot el que buscaves a arribat sol, sense que t’adonis ha entrellaçat els dits d’ambdós mans encenent una espurna que emetrà una tènue llum i t’acompanyarà cada nit il·luminant la foscor abans de que t’adormis. Des d’aquell moment, tindràs els somnis més bonics, tot i que la realitat ho serà més encara, no tindràs por ni angunia, perquè sabràs que has trobat al teu valent i que et cuida...